Historia
L'heretat carmelita (1570-1835)

Els carmelites de València començaren a adquirir propietats a diversos particulars al que hui és terme municipal de l'Eliana durant el segle XVI. Concretament, el 9 de març de 1570, compren deu fanecades a Baltasar Salort i deu més a Miguel Torre, i es prengueren com a cens 2.000 escuts per a fer obres en aquestes propietats. De manera paulatina, el Carme anirà adquirint terres, cases i béns en el que restava del segle XVI i al llarg de tot el segle XVII. Els frares carmelites edificaren al costat d'aquestes cases una capella sota l'advocació de sant Elies i santa Anna. Aquesta xicoteta construcció situada a l'encreuament dels actuals carrers Francisco Alcayde i Ave Maria és considerat en l'actualitat l'edifici més antic de la localitat.

A la finca, l'explotació de la qual corria a càrrec de diversos religiosos i criats, es produïa vi, oli, forment i garrofes principalment, i també hi havia ramats de bestiar de llana. Els començaments no degueren ser fàcils per als carmelites ja que segons assenyala fra Joan Herèdia el 6 de novembre de 1607 la situació econòmica del convent de València era anguniosa i un dels motius resultava ser l'adquisició d'una heretat "que cuesta hoy catorce mil ducados y queriéndola vender no hallamos quien dé por ella siete mil; y está la casa empeñada en más de tres mil ducados".
 

Com assenyala el P. Velasco Bayón, historiador de l'Orde Carmelitana, la situació milloraria posteriorment fins el punt que la comunitat, en el capítol provincial de 1679, adverteix que el convent podia ja fàcilment alimentar 100 religiosos. Un dels factors que afavorien aquesta millora era sens dubte el progressiu cultiu i adequada explotació de l'heretat de l'Eliana. És de notar que la propietat en el seu conjunt no varia pràcticament  quant a la seua superfície fins a la desamortització de 1835, encara que ocasionalment i amb motiu de la guerra de la Independència, alguns particulars de la Pobla de Vallbona, en ser dissolta la comunitat pel govern francés, es van confiscar dels  béns del convent, i que aquest, amb posterioritat, reclamaria.

Per a l'historiador Gaspar Jaén és en aquest període quan “podemos considerar que empieza de hecho la historia de L'Eliana, ya que por primera vez se establece, a ciencia cierta, un pequeño núcleo de población que, a pesar de que en aquellos momentos sólo fuera una masía, un caserío, daría pie al posterior engrandecimiento y a su conversión en el núcleo urbano”.

L'Eliana constituirà al llarg de 265 anys la generosa despensa del convento del Carme de València, el segon més poblat d'Espanya després del de Pamplona. Hi vivien, en 1803, 42 sacerdots, 17 coristes, 17 llecs i dos novicis. Era aquest convent el de clero més nombrós a tota la corona d'Aragó.

L'heretat de l'Eliana serà desamortitzada en 1835 i adquirida pel senyor Adolfo Yanguas-Velandia y Hernández, marqués de casa Ramos de la Fidelidad (informació facilitada per la marquesa del Real Agrado).

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31